Referents

Imagen

Aquest cap de setmana hem sortit de ruta per les terres catalanes. El nostre destí era Sant Joan de Mediona, al bell mig del Penedès i no cercàvem vi precisament, no. Per a mi Ales Agullons era una molt bona marca de cerveses artesanes. En Miquel i en Joan me les van presentar una d’aquelles agradables tardes al 2d2dspuma i jo les vaig retenir al meu cap com una d’aquelles marques a tenir en compte a l’hora de triar una bona cervesa, com moltes d’altres. Doncs be, haig de dir que després de la nostre visita a la seva cerveseria ha variat substancialment la percepció que tenia d’aquest producte, a passat a ser un referent d’autenticitat, realisme i coherència. Moltes van ser les cosses que ens van sorprendre a casa d’en Carlos i la Montse i crec que ens va quedar clar el principal concepte que es pot extreure d’aquesta visita: el més important, per sobre de la cervesa i de qualsevol cossa es viure be, sense angoixes i pressions i fidel a la teva manera d’entendre el mon. Les Ales Agullons son una conseqüència directa d’aquesta filosofia.
Com diu en Carlos, ell no es el mestre cerveser d’Agullons ja que no és ningú per dir com es fan o es deixen de fer les cosses, i per tant, nosaltres no direm si les cerveses que elabora son millors o pitjors que d’altres. El que si que puc afirmar rotundament es que la il-lusió per fer la nostra Senglaris després de visitar el Penedès a crescut, ha estat una nova empenta. El que és més dubtós es si algun dia podrem nosaltres cuinar un pernil tant bé com ho va fer la Montse o si aconseguirem rebre a casa nostra a la gent d’una forma tant espontània i amable.
Gràcies Carlos, gràcies Montse, llarga vida a la feina ben feta!!!

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Stairway to heaven

A falta d'AutoCAD...Aquest es el disseny original de l'escala del nou molí.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A falta d’AutoCAD…aquest es el dibuix original de la nova escala del molí.

La primera fase del projecte Senglaris es a punt de finalitzar. Han estat quatre mesos intensos de reconstrucció d’un edifici amagat als boscos de Les Planes y que ven aviat iniciarà una nova vida. Com a qualsevol projecte auto finançat i auto produït els processos son laboriosos i molts cops més complicats del que en un primer moment es pensava. Tot ha estat construït a mida, adaptat a les exigències d’una edificació de dos metres quadrats de planta per set d’alçada. La darrera galeria de fotos del procés constructiu la dediquem a l’escala. Si recordeu com era l’escala original del molí ( fotografies al primer post ) comprendreu que el repte era força elevat ja que es tractava de poder fer-ne una que no desentones amb el nivell de l’escala de cargol feta malbé a causa de l’acció de l’aigua i els insectes. El disseny en aquesta ocasió es una conseqüéncia directa dels quatre metres de desnivell que havíem de salvar aprofitant al màxim el poc espai del que disposàvem. Es va optar per una escala de “pas japonès” ja que facilita l’accés als graons en aquest tipus d’escala tant inclinada. A més, l’hem dividit en dos seccions mòbils de forma que aprofitem l’espai que ocupa quan no s’utilitza.

A partir d’aquest instant toca pensar en el principal objectiu de Senglaris que es el de fer una bona cervesa…

El pase de diapositivas requiere JavaScript.