B-sides

Com passar un diumenge divertit i molt emocionant segons Senglaris.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

El resultat de tot plegat esperem que siguin 100 litres de cervesa artesana. Això si, els senglars del bosc ja comencen a estar contents amb la producció cervesera del molí, les maltes i els llevats residuals son un bon àpat, es la seva part del projecte.

Anuncios

BREWING!!!

L’impuls que ha propiciat el projecte Senglaris no es cap altre que el de fer cervesa entre uns quants amics. Per tant, l’absència d’una pressió econòmica destacable dona lloc a l’experimentació amb la recepta , amb el procés i el seu instrumental. Es pot dir que és aquesta una de les principals característiques de la primera experiència i provablement de les properes.

Aquesta es una petita explicació del procés d’elaboració de cervesa artesana que diumenge passat barem dur a terme a Collserola.

Ready!!!

Ja ho tenim,finalment ja som a la línia de sortida.

Hem complert el primer objectiu que no era un altre que, per una part, enllestir la restauració del molí i la seva transformació per tal d’adaptar-lo a les nostres necessitats, i per l’altre, obtenir i instal·lar els estris necessaris per a l’elaboració de cervesa. Aquesta darrera tasca, es la que ens ha portat més mals de cap, tot i que sembli mentida ja que hem hagut de fer molts invents amb el propòsit de que el pressupost no es disparés.

No son pocs els instruments necessaris i imprescindibles per a l’elaboració d’una micro cerveseria. El fermentador, les olles d’ebullició, maceració i per escalfar  l’aigua, les sondes de temperatura, els seus controladors, resistències per l’aigua i el most, el fogó per a fer-lo bullir, el serpentí per a refredar-lo, tubs, aixetes, materials aïllants…i tantes altres cosses que hem hagut d’anar obtenint a un preu i una qualitat òptima. Sincerament, quan un no te l’experiència en el que es proposa dur a terme, els pronòstics de temps,  les facilitats i dificultats son absolutament imprevisibles. Aquest dies fem un test general dels sistemes de control de temperatura, neteja de l’espai i material, apretem les juntes…

La primera Senglaris es realitzarà aquest diumenge i serà tipus “Hivern Ale”, una cervesa ideal per a l’hivern, especiada, aromàtica. Aquest es l’objectiu.

Diumenge 15 de gener del 2012, es el punt de partida de la cervesa Senglaris. L’inici del projecte va ser cap al mes de Juliol, allà va ser on va néixer realment Senglaris. En aquell moment els interessats en el projecte varem iniciar les obres i ens vàrem començar a instruir en un mon complex i sofisticat.

Produir un producte de qualitat està relacionat amb un gran nombre de factors, els quals estem començat a conèixer i controlar; per poder disfrutar de una bona cervesa, un del objectius del projecte.

Les següents imatges son les darreres on apareix l’equip en plena operació de muntatge, a partir de diumenge ens transformem en cervesers. Hi ha imatges que mereixen un comentari especial com la del desitjat filtre d’acer inoxidable amb perforacions de 3 mm, potetes…etc,( imatge superior ) un element imprescindible que ens ha fet anar de corcoll durant molt de temps.

En referéncia als membres de Senglaris que ensenyen les guardioles, mes conegudes com “huchillas”, les meves disculpes… aquestes fotos  també eren imprescindibles.

Be, qui dona el tret de sortida?…READY??….GOOOOOOO!!!!!

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

 

Colors

Un bon dia, després de l’habitual jornada de treball a l’antic molí del Coll d’en Gravat, al bell mig del parc natural de Collserola, vaig alçar la vista cap a l’obra en progrés, pel simple fet de veure orgullós com lluïa. La sorpresa va ser majúscula en observar aquell espectacle de colors pastel, en un primer instant d’un vermell pràcticament rosa pàlid i més tard, ja amb la càmera a la mà, taronja intens. En aquest instants fugaços però intensos es pot prendre consciència real d’on s’és i que és el que tenim entre les mans. Un projecte micro cerveser en un indret singular, ple de vida, farcit de matisos. Colors com els d’aquestes postes de sol, l’olor a romaní i a bolet, la humitat del bosc i del vent de marinada, la sequedat d’aquesta carena amb la seva nicorella i els pins esquinçats per la neu.

Molts cops penso que cal fer ben poques cosses a la vida per a gaudir, però cal aprendre quan, com i on s’han de fer.