Les inclemències de l’hivern ja s’han esvaït. El bosc comença a sortir del seu estat letàrgic i les flors més primerenques ja desprenen el seu subtil aroma.
Al molí de Senglaris han passat moltes coses aquest hivern. Per començar, després de lluitat contra les inclemències meteorològiques, amb 15 dies en els quals la temperatura no pujava de 2 graus i arribava a baixar fins els 4 o 5 negatius, hem aprés força cosses respecte al control de la temperatura en el procés de fermentació de la cervesa. Coneixíem la seva importància en el procés d’elaboració però potser no érem del tot conscients de com podíem fer-ho per aconseguir el nivell de rigorositat que realment es requereix en els diferents pasos i a la nova instal·lació. El resultat d’aquesta situació ha estat un cúmul d’errors de precisió i apreciació que hem agut d’anar corregint a mida que se’ns plantejaven.
La segona cervesa, l’anomenada “6 p.m.” ha esdevingut un autèntic repte per a nosaltres amb un resultat sorprenentment interesant. Sucres no fermentables derivats d’un error en l’escalat de temperatures durant la maceració va fer que penséssim que hi havia un problema amb els llevats i que finalment embotelléssim la cervesa a una densitat molt superior a la que en principi la recepta indicava, amb el consegüent risc. Finalment ha realitzat una segona fermentació en ampolla correcte i com a resultat hem aconseguit un híbrid entre una cervesa de tipus IPA i una d’estil Belga, es a dir, molt llupolada al primer tast, amb aromes de llúpols Amarillo i Cascade i la característica amargor i un gust final dolç pripo de les cerveses produïdes a Bèlgica, fruit dels sucres no processats en la primera fermentació.
Tal i com es pot apreciar a l’imatge els senglarians si que vam poder assistir al Barcelona Beer Festival, els que busquem bona cervesa som previsors…
El que no ens esperàvem es el que ha succeït amb la tercera producció. Un nou error a l’hora de controlar la temperatura de fermentació ha propiciat la primera cervesa perduda, s’ha espatllat. La part sorprenent d’aquest tràgic succés ha estat el peculiar aroma que va començar a desprendre el líquid que sortia del fermentador: a pintura!! Doncs si, resulta que segons John J.Palmer al seu llibre “ How to brew”, una fermentació forçada o excessiva, a causa d’una temperatura massa elevada ( 24-25 graus C. ), pot provocar aquesta reacció i conseqüentment, la pèrdua de la producció.
Però com que en aquesta casa tot es recicla i aprofitant que tenim un amic que en sap de destil-lar, experimentarem un nou procés per a nosaltres i per a ell, intentar transformar 80 litres de cervesa feta malbé en un licor, ningú sap com sortirà…
La imatge inferior correspon al moment de buidar el fermentador per a transportar l’anomenada “Titanlux Ale”
Demà una nova producció…alerta!!!
El molí de Senglaris 