ferro

Una de les decisions més traumàtiques de la transformació del molí en micro brewery va ser la d’haver de prescindir de l’antiga escala de cargol que s’usava per accedir a l’únic  pis superior. Era una escala senzilla però amb molt d’encant i que els anys, l’acció de l’aigua que entrava a l’edifici per tot arreu i l’acció dels tèrmits havia deteriorat fins al punt de fer-la molt perillosa, pràcticament inservible. L’únic element d’aquesta escala que es va poder salvar va ser la barana de ferro que anava seguint la forma helicoïdal de l’escala.

Sempre ha estat en els nostres pensament usar tots els element recuperats i anar reciclant-los, alguns cops amb altres funcions o simplement com a ornaments. Dons be, finalment va arribar el moment de pensar que fer amb la barana de ferro de l’antiga escala, un ferro amb una importància rellevant dins del conjunt arquitectònic del molí. La seva nova funció serà la d’ajudar a enfilar-se el llúpol que barem plantar a la jardinera situada a una de les parets exteriors de l’edifici. D’aquesta forma hem intentat per una part que continuï sent un objecte funcional i per l’altre potenciar la seva força estètica i per que no, simbòlica.

Mentre s’executava “l’operació ferro”, els núvols de tempesta anaven cobrint el cel i atorgaven un cert dramatisme a l’acte de restitució.

Anuncios

AGULLONS

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

El diumenge 8 d’abril vam anar novament a Sant Joan de Mediona a visitar a la Montse i en Carlos de Ales Agullons. Era evident que la primera visita a la masia Agullons ens havia deixat un bon regust de boca, mai millor dit. Aquell cop Senglaris es trobava en la finalització de la primera part d’aquesta història, encara no havíem fet ni un litre de cervesa i estàvem centrats en aconseguir les darreres peces de la micro cerveseria, finalitzar l’obra de rehabilitació de l’edifici i començar a aprendre tot allò que calia per iniciar la segona etapa, convertir-nos en artesans cervesers.

sembla ser  que amb aquestes dues visites s’ha produït el mateix efecte, una mena de càrrega de bateries. L’experiència de compartir una jornada amb algú que es troba immers de ple en un mon on nosaltres tot just hi acabem de fer les primeres passes, et fa pensar en moltes cosses però al final la conclusió sempre es la mateixa: simplicitat i autenticitat, viure i gaudir, i per sobre de tot, qualsevol cosa que es vulgui fer a la vida, sigui fer cervesa o un menjar per a quinze persones, sempre amb humilitat i honestedat.

I d’aquesta manera va transcorre novament el dia al Penedès, amb Senglarians i Caçadors de Cerveses i alguna cara nova respecte a l’anterior visita. Per aquest motiu, en Carlos ens va tornar a fer una explicació del funcionament de la seva cerveseria, just després de fer una pinta de l’excel·lent Pale Ale Bruno.

Aquesta vegada les seves explicacions tenien per a nosaltres molt més d’interès, va ser com una reafirmació de tot allò que hem anat desenvolupant amb el molí, els diferents processos, els errors i els encerts.

Del dinar no es pot dir res més que bones paraules. Avui en dia inclús es pot fer un pel estrany sentir-se tant a just i ser tractat amb tanta generositat.

En definitiva, la segona visita a Agullons ens ha servit per a repassar els apunts. La lliçó l’haurem d’anar aprenent amb les sessions pràctiques, amb l’empirisme de la producció però de tant en tant una dosi de saviesa i experiència no està pas gens malament. Gràcies Carlos, gràcies Montse.


Senglars no se si en tenen molts per aquestes terres…aquesta va ser la visita d’última hora.

humulus lupulus

Imatge de rizomes de llúpol…extranyes criatures!

El llúpol (Humulus lupulus) és una planta que pertany al gènere Humulus dins la família Cannabaceae, que va ser cultivada pels romans, i també als segles VIII, IX i X. El seu nom prové del llatí. El terme “Humulus” significa terra i “lupulus” , lupo, que es pot considerar que prové del seu caràcter salvatge. En català, el llúpol també es coneix pels noms de boca de llop, esparga, espargol, espàrrec bord, herba cervesera, cervesina, escanyapoll, escanyapolles, esquellerina, guilleuma, llobet, parra, tàrrec de bou o vidalba. Es cultivan exclusivament els peus femenins.

Als Països Catalans en estat silvestre només es troba en la meitat nord de Catalunya en la vegetació de ribera seguint els rius que baixen del Pirineus.

És una planta enfiladissa perenne, cada any la part aèria s’asseca a la tardor i l’òrgan de supervivència és un rizoma, del qual surten tiges de fins a 6 o 10 m de longitude. Destaquen les seves accions hipnosedants, espasmolítiques, amargo-aromàtiques i hormonals. Prevé algunes malalties nervioses, alteracions del estómac i en les relacions sexuals, s’està estudiant com un anticancerigen del càncer de mama, contra els cucs intestinals, afeccions de la pell i dolors reumàtics.

L’ús medicinal del llúpol es centra fonamentalment en la utilització de les seves propietants sedants per tranquil·litzar el estat de nervis.

El llúpol té propietats adequades per augmentar els estrògens i hormones femenines: ajuda a la falta de desig sexual a la dona, a l’excés de desig sexual a l’home i a combatre l’ejaculació precoç.

El llúpol ha estat utilitzat tradicionalment com a planta tranquil·litzant. De fet, un dels remeis tradicionals per conciliar la son consistia en dormir a sobre d’un coixí ple de fulles d’aquesta planta. L’ús popular d’infusions d’estròbils de llúpol són recomanats com sedants, hipnòtiques, antiespasmòdiques digestives, diürètiques, reguladores, ejaculació precoç i el priapisme (erecció permanent). S’empraven per combatre herpes, escorbut i paràsits. En digestions lentes o doloroses. El suc espremut és emprat com a purgant. En ús extern en infeccions cutànies de tipus eczematoses, herpètiques, furóncol i ulcerogénicas. Les pomades amb llúpol també tenen utilitat com analgèsiques i antial·lèrgiques.

Font de la informació: Wikipedia.

Per fi hem pogut aconseguir uns quants rizomes de llúpol. No ha estat fàcil i haig d’agrair la colaboració de la Sociedad Española de Fomento del Lúpulo. Provinents de Lleó, aquest rizomes de llúpol de la varietat Nugget seran els primers en créixer per aquest racó dels boscos de Collserola.

Espero que s’hi trobin a gust i que no siguin massa atractius pels nostres amics senglar.


message in a bottle

Diumenge per fi vam poder omplir de cervesa produïda al moli el model d’ampolla  que hem triat per al projecte Senglaris.

Es tracta d’una ampolla de 33 cl, la clàssica mitjana però amb un disseny més estilitzat, amb el cos allargat i amb menys coll. Després d’embotellar la nostre “6 p.m.” amb ampolles de cava, la conclusió ha estat la següent: tot i que el format d’ampolla gran ens agrada molt, a part de ser més pràctic tant en el procés d’embotellat com en el transport,  el no haver aconseguit ampolles marro ha estat un factor decisiu, el marró es el color adequat per la cervesa Senglaris i creiem que per a qualsevol altre cervesa.  D’altre banda, hem cregut adequat un format d’ampolla més petit que et permeti sempre un consum moderat quan no es gaudeix de companyia.

Així doncs ja tenim ampolles,  de moment 1800 ampolles esperen per a ser omplertes amb el que vagi sortint del nostre fermentador.

La primera en ser embotellada amb el nou model ha estat la primera de les tres produccions de Pale Ale “single hop” (amb la utilització d’un sol tipus de llúpol ) que pretenem dur a terme amb l’objectiu de cercar una recepta amb la que comencem a obtenir uns resultats mínimament estables tant pel que fa al procés d’elaboració com en el resultat final.

Podríem dir que la segona fase del projecte, la de l’elaboració de cervesa artesana ha començat a madurar amb aquestes tres produccions.

A la primera Pale Ale ja embotellada hem usat llúpol EK Golding, a la segona, la que vam fer el mateix diumenge Amarillo i per la darrera de les tres usarem Cascade, sempre seguint el mateix procés i la mateixa recepta.

D’entrada tot ha anat com s’esperava, amb una fermentació correcte al fermentador, a veure que succeeix a l’ampolla. El que si es pot dir es que d’entrada tot fa bona pinta, la temperatura a Collserola comença a ser moderada lluny dels rigors d’aquest hivern i del que pot venir a l’estiu.

El pol·len dels pins ho comença a cobrir tot de groc…