humulus lupulus

Imatge de rizomes de llúpol…extranyes criatures!

El llúpol (Humulus lupulus) és una planta que pertany al gènere Humulus dins la família Cannabaceae, que va ser cultivada pels romans, i també als segles VIII, IX i X. El seu nom prové del llatí. El terme “Humulus” significa terra i “lupulus” , lupo, que es pot considerar que prové del seu caràcter salvatge. En català, el llúpol també es coneix pels noms de boca de llop, esparga, espargol, espàrrec bord, herba cervesera, cervesina, escanyapoll, escanyapolles, esquellerina, guilleuma, llobet, parra, tàrrec de bou o vidalba. Es cultivan exclusivament els peus femenins.

Als Països Catalans en estat silvestre només es troba en la meitat nord de Catalunya en la vegetació de ribera seguint els rius que baixen del Pirineus.

És una planta enfiladissa perenne, cada any la part aèria s’asseca a la tardor i l’òrgan de supervivència és un rizoma, del qual surten tiges de fins a 6 o 10 m de longitude. Destaquen les seves accions hipnosedants, espasmolítiques, amargo-aromàtiques i hormonals. Prevé algunes malalties nervioses, alteracions del estómac i en les relacions sexuals, s’està estudiant com un anticancerigen del càncer de mama, contra els cucs intestinals, afeccions de la pell i dolors reumàtics.

L’ús medicinal del llúpol es centra fonamentalment en la utilització de les seves propietants sedants per tranquil·litzar el estat de nervis.

El llúpol té propietats adequades per augmentar els estrògens i hormones femenines: ajuda a la falta de desig sexual a la dona, a l’excés de desig sexual a l’home i a combatre l’ejaculació precoç.

El llúpol ha estat utilitzat tradicionalment com a planta tranquil·litzant. De fet, un dels remeis tradicionals per conciliar la son consistia en dormir a sobre d’un coixí ple de fulles d’aquesta planta. L’ús popular d’infusions d’estròbils de llúpol són recomanats com sedants, hipnòtiques, antiespasmòdiques digestives, diürètiques, reguladores, ejaculació precoç i el priapisme (erecció permanent). S’empraven per combatre herpes, escorbut i paràsits. En digestions lentes o doloroses. El suc espremut és emprat com a purgant. En ús extern en infeccions cutànies de tipus eczematoses, herpètiques, furóncol i ulcerogénicas. Les pomades amb llúpol també tenen utilitat com analgèsiques i antial·lèrgiques.

Font de la informació: Wikipedia.

Per fi hem pogut aconseguir uns quants rizomes de llúpol. No ha estat fàcil i haig d’agrair la colaboració de la Sociedad Española de Fomento del Lúpulo. Provinents de Lleó, aquest rizomes de llúpol de la varietat Nugget seran els primers en créixer per aquest racó dels boscos de Collserola.

Espero que s’hi trobin a gust i que no siguin massa atractius pels nostres amics senglar.


Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s