Talaia

Han transcorregut molts dies des de que vam iniciar el nostre projecte, ja ha plogut molt des del dia que ens vam fixar en aquesta peculiar edificació amagada enmig dels boscos i ens proposarem d’iniciar aquesta aventura. Pel camí hi ha hagut molta feina, moltes hores dedicades a pensar, actuar i gaudir. La sensació que se’t queda en aquest punt del camí és la d’haver invertit molt bé. No hem pas perdut el temps, fins ara tot el que ens ha proporcionat ha estat més que positiu.

Doncs bé, el nostre projecte ha anat evolucionant al ritme que marcava el compromís dels 6 tripulants. Poc a poc ha anat agafant forma i tot i que encara estem aprenent els secrets de l’elaboració d’una bona cervesa ( dubto que aquesta recerca finalitzi mai…), els resultats obtinguts fins ara ens omplen de satisfacció. Especialment pels moments viscuts, per la sensació general de tots els membres de Senglaris de que gaudim molt amb el que fem.

Al bosc però les coses es mouen a un altre ritme, la sensació és la de que tot continua igual. Ara sembla que novament la primavera s’apropa, ja s’intueix, ja s’olora. I conscient d’aquesta realitat i fascinat pels colors de la magnífica posta de sol, vaig mirar cap a aquesta talaia, admirant la seva silueta i no vaig poder resistir la temptació de pujar de nou al capdamunt de tot de l’edifici. Allà dalt hi ha l’estructura oxidada del que va ser fa molts anys el molí de vent. Avui ja no hi son les 8 grans pales que, empeses pel vent, giraven fent que tot el mecanisme s’accionés amb el propòsit d’extreure aigua del pou.

Un bonic espectacle amb el bosc i el sol com a protagonistes va servir per acomiadar un nou dia a Collserola. Imagena

 

Anuncios