humulus lupulus

Imatge de rizomes de llúpol…extranyes criatures!

El llúpol (Humulus lupulus) és una planta que pertany al gènere Humulus dins la família Cannabaceae, que va ser cultivada pels romans, i també als segles VIII, IX i X. El seu nom prové del llatí. El terme “Humulus” significa terra i “lupulus” , lupo, que es pot considerar que prové del seu caràcter salvatge. En català, el llúpol també es coneix pels noms de boca de llop, esparga, espargol, espàrrec bord, herba cervesera, cervesina, escanyapoll, escanyapolles, esquellerina, guilleuma, llobet, parra, tàrrec de bou o vidalba. Es cultivan exclusivament els peus femenins.

Als Països Catalans en estat silvestre només es troba en la meitat nord de Catalunya en la vegetació de ribera seguint els rius que baixen del Pirineus.

És una planta enfiladissa perenne, cada any la part aèria s’asseca a la tardor i l’òrgan de supervivència és un rizoma, del qual surten tiges de fins a 6 o 10 m de longitude. Destaquen les seves accions hipnosedants, espasmolítiques, amargo-aromàtiques i hormonals. Prevé algunes malalties nervioses, alteracions del estómac i en les relacions sexuals, s’està estudiant com un anticancerigen del càncer de mama, contra els cucs intestinals, afeccions de la pell i dolors reumàtics.

L’ús medicinal del llúpol es centra fonamentalment en la utilització de les seves propietants sedants per tranquil·litzar el estat de nervis.

El llúpol té propietats adequades per augmentar els estrògens i hormones femenines: ajuda a la falta de desig sexual a la dona, a l’excés de desig sexual a l’home i a combatre l’ejaculació precoç.

El llúpol ha estat utilitzat tradicionalment com a planta tranquil·litzant. De fet, un dels remeis tradicionals per conciliar la son consistia en dormir a sobre d’un coixí ple de fulles d’aquesta planta. L’ús popular d’infusions d’estròbils de llúpol són recomanats com sedants, hipnòtiques, antiespasmòdiques digestives, diürètiques, reguladores, ejaculació precoç i el priapisme (erecció permanent). S’empraven per combatre herpes, escorbut i paràsits. En digestions lentes o doloroses. El suc espremut és emprat com a purgant. En ús extern en infeccions cutànies de tipus eczematoses, herpètiques, furóncol i ulcerogénicas. Les pomades amb llúpol també tenen utilitat com analgèsiques i antial·lèrgiques.

Font de la informació: Wikipedia.

Per fi hem pogut aconseguir uns quants rizomes de llúpol. No ha estat fàcil i haig d’agrair la colaboració de la Sociedad Española de Fomento del Lúpulo. Provinents de Lleó, aquest rizomes de llúpol de la varietat Nugget seran els primers en créixer per aquest racó dels boscos de Collserola.

Espero que s’hi trobin a gust i que no siguin massa atractius pels nostres amics senglar.


message in a bottle

Diumenge per fi vam poder omplir de cervesa produïda al moli el model d’ampolla  que hem triat per al projecte Senglaris.

Es tracta d’una ampolla de 33 cl, la clàssica mitjana però amb un disseny més estilitzat, amb el cos allargat i amb menys coll. Després d’embotellar la nostre “6 p.m.” amb ampolles de cava, la conclusió ha estat la següent: tot i que el format d’ampolla gran ens agrada molt, a part de ser més pràctic tant en el procés d’embotellat com en el transport,  el no haver aconseguit ampolles marro ha estat un factor decisiu, el marró es el color adequat per la cervesa Senglaris i creiem que per a qualsevol altre cervesa.  D’altre banda, hem cregut adequat un format d’ampolla més petit que et permeti sempre un consum moderat quan no es gaudeix de companyia.

Així doncs ja tenim ampolles,  de moment 1800 ampolles esperen per a ser omplertes amb el que vagi sortint del nostre fermentador.

La primera en ser embotellada amb el nou model ha estat la primera de les tres produccions de Pale Ale “single hop” (amb la utilització d’un sol tipus de llúpol ) que pretenem dur a terme amb l’objectiu de cercar una recepta amb la que comencem a obtenir uns resultats mínimament estables tant pel que fa al procés d’elaboració com en el resultat final.

Podríem dir que la segona fase del projecte, la de l’elaboració de cervesa artesana ha començat a madurar amb aquestes tres produccions.

A la primera Pale Ale ja embotellada hem usat llúpol EK Golding, a la segona, la que vam fer el mateix diumenge Amarillo i per la darrera de les tres usarem Cascade, sempre seguint el mateix procés i la mateixa recepta.

D’entrada tot ha anat com s’esperava, amb una fermentació correcte al fermentador, a veure que succeeix a l’ampolla. El que si es pot dir es que d’entrada tot fa bona pinta, la temperatura a Collserola comença a ser moderada lluny dels rigors d’aquest hivern i del que pot venir a l’estiu.

El pol·len dels pins ho comença a cobrir tot de groc…



essències primaverals

Les inclemències de l’hivern ja s’han esvaït. El bosc comença a sortir del seu estat letàrgic i les flors més primerenques ja desprenen el seu subtil aroma.

Al molí de Senglaris han passat moltes coses aquest hivern. Per començar, després de lluitat contra les inclemències meteorològiques, amb 15 dies en els quals la temperatura no pujava de 2 graus i arribava a baixar fins els 4 o 5 negatius, hem aprés força cosses respecte al control de la temperatura en el procés de fermentació de la cervesa. Coneixíem la seva importància en el procés d’elaboració però potser no érem del tot conscients de com podíem fer-ho per aconseguir el nivell de rigorositat que realment es requereix en els diferents pasos i a la nova instal·lació. El resultat d’aquesta situació ha estat un cúmul d’errors de precisió i apreciació que hem agut d’anar corregint a mida que se’ns plantejaven.

La segona cervesa, l’anomenada “6 p.m.”  ha esdevingut un autèntic repte per a nosaltres amb un resultat sorprenentment interesant. Sucres no fermentables derivats d’un error en l’escalat de temperatures durant la maceració  va fer que penséssim que hi havia un problema amb els llevats i que finalment embotelléssim la cervesa a una densitat molt superior a la que en principi la recepta indicava, amb el consegüent risc. Finalment ha realitzat una segona fermentació en ampolla correcte i com a resultat hem aconseguit un híbrid entre una cervesa de tipus IPA i una d’estil Belga, es a dir, molt llupolada al primer tast, amb aromes de llúpols Amarillo i Cascade i la característica amargor i un gust final dolç pripo de les cerveses produïdes a Bèlgica, fruit dels sucres no processats en la primera fermentació.

Tal i com es pot apreciar a l’imatge els senglarians si que vam poder assistir al Barcelona Beer Festival, els que busquem bona cervesa som previsors…

El que no ens esperàvem es el que ha succeït amb la tercera producció. Un nou error a l’hora de controlar la temperatura de fermentació ha propiciat la primera  cervesa perduda, s’ha espatllat.  La part sorprenent d’aquest tràgic succés ha estat el peculiar aroma que va començar a desprendre el líquid que sortia del fermentador: a pintura!! Doncs si, resulta que segons John J.Palmer al seu llibre “ How to brew”, una fermentació forçada o excessiva, a causa d’una temperatura massa elevada ( 24-25 graus C. ), pot provocar aquesta reacció i conseqüentment, la pèrdua de la producció.

Però com que en aquesta casa tot es recicla i aprofitant que tenim un amic que en sap de destil-lar, experimentarem un nou procés per a nosaltres i per a ell, intentar transformar 80 litres de cervesa feta malbé en un licor, ningú sap com sortirà…

La imatge inferior correspon al moment de buidar el fermentador per a transportar l’anomenada “Titanlux Ale”

Demà una nova producció…alerta!!!

Temps d’hivern ale

Un cop enllestides amb èxit les dues primeres produccions, ha arribat el primer test tèrmic del molí. La cervesa artesana es un producte viu, en constant transformació i els llevats han anat actuant en aquest medi líquid que mai ha baixat dels 17,5 graus de temperatura. Els sediments dipositats al fons del fermentador fins ara ens ha anat donat una idea del procés de fermentació i transformació dels sucres del most en alcohol.

Com es pot observar a les imatges l’onada de fred siberià ha arribat a la serra de Collserola amb neu i fred rigorós. Per tal de mantenir l’equilibri tèrmic adequat, tant a les ampolles plenes de Senglaris “Hivern Ale”en ple procés de segona fermentació amb la mel afegida,  com al fermentador amb la “6 p.m.” , hem preparat un sistema de calefacció i control de temperatura. Per ara funciona…

 

B-sides

Com passar un diumenge divertit i molt emocionant segons Senglaris.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

El resultat de tot plegat esperem que siguin 100 litres de cervesa artesana. Això si, els senglars del bosc ja comencen a estar contents amb la producció cervesera del molí, les maltes i els llevats residuals son un bon àpat, es la seva part del projecte.

BREWING!!!

L’impuls que ha propiciat el projecte Senglaris no es cap altre que el de fer cervesa entre uns quants amics. Per tant, l’absència d’una pressió econòmica destacable dona lloc a l’experimentació amb la recepta , amb el procés i el seu instrumental. Es pot dir que és aquesta una de les principals característiques de la primera experiència i provablement de les properes.

Aquesta es una petita explicació del procés d’elaboració de cervesa artesana que diumenge passat barem dur a terme a Collserola.