essències primaverals

Les inclemències de l’hivern ja s’han esvaït. El bosc comença a sortir del seu estat letàrgic i les flors més primerenques ja desprenen el seu subtil aroma.

Al molí de Senglaris han passat moltes coses aquest hivern. Per començar, després de lluitat contra les inclemències meteorològiques, amb 15 dies en els quals la temperatura no pujava de 2 graus i arribava a baixar fins els 4 o 5 negatius, hem aprés força cosses respecte al control de la temperatura en el procés de fermentació de la cervesa. Coneixíem la seva importància en el procés d’elaboració però potser no érem del tot conscients de com podíem fer-ho per aconseguir el nivell de rigorositat que realment es requereix en els diferents pasos i a la nova instal·lació. El resultat d’aquesta situació ha estat un cúmul d’errors de precisió i apreciació que hem agut d’anar corregint a mida que se’ns plantejaven.

La segona cervesa, l’anomenada “6 p.m.”  ha esdevingut un autèntic repte per a nosaltres amb un resultat sorprenentment interesant. Sucres no fermentables derivats d’un error en l’escalat de temperatures durant la maceració  va fer que penséssim que hi havia un problema amb els llevats i que finalment embotelléssim la cervesa a una densitat molt superior a la que en principi la recepta indicava, amb el consegüent risc. Finalment ha realitzat una segona fermentació en ampolla correcte i com a resultat hem aconseguit un híbrid entre una cervesa de tipus IPA i una d’estil Belga, es a dir, molt llupolada al primer tast, amb aromes de llúpols Amarillo i Cascade i la característica amargor i un gust final dolç pripo de les cerveses produïdes a Bèlgica, fruit dels sucres no processats en la primera fermentació.

Tal i com es pot apreciar a l’imatge els senglarians si que vam poder assistir al Barcelona Beer Festival, els que busquem bona cervesa som previsors…

El que no ens esperàvem es el que ha succeït amb la tercera producció. Un nou error a l’hora de controlar la temperatura de fermentació ha propiciat la primera  cervesa perduda, s’ha espatllat.  La part sorprenent d’aquest tràgic succés ha estat el peculiar aroma que va començar a desprendre el líquid que sortia del fermentador: a pintura!! Doncs si, resulta que segons John J.Palmer al seu llibre “ How to brew”, una fermentació forçada o excessiva, a causa d’una temperatura massa elevada ( 24-25 graus C. ), pot provocar aquesta reacció i conseqüentment, la pèrdua de la producció.

Però com que en aquesta casa tot es recicla i aprofitant que tenim un amic que en sap de destil-lar, experimentarem un nou procés per a nosaltres i per a ell, intentar transformar 80 litres de cervesa feta malbé en un licor, ningú sap com sortirà…

La imatge inferior correspon al moment de buidar el fermentador per a transportar l’anomenada “Titanlux Ale”

Demà una nova producció…alerta!!!

Temps d’hivern ale

Un cop enllestides amb èxit les dues primeres produccions, ha arribat el primer test tèrmic del molí. La cervesa artesana es un producte viu, en constant transformació i els llevats han anat actuant en aquest medi líquid que mai ha baixat dels 17,5 graus de temperatura. Els sediments dipositats al fons del fermentador fins ara ens ha anat donat una idea del procés de fermentació i transformació dels sucres del most en alcohol.

Com es pot observar a les imatges l’onada de fred siberià ha arribat a la serra de Collserola amb neu i fred rigorós. Per tal de mantenir l’equilibri tèrmic adequat, tant a les ampolles plenes de Senglaris “Hivern Ale”en ple procés de segona fermentació amb la mel afegida,  com al fermentador amb la “6 p.m.” , hem preparat un sistema de calefacció i control de temperatura. Per ara funciona…

 

B-sides

Com passar un diumenge divertit i molt emocionant segons Senglaris.

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

El resultat de tot plegat esperem que siguin 100 litres de cervesa artesana. Això si, els senglars del bosc ja comencen a estar contents amb la producció cervesera del molí, les maltes i els llevats residuals son un bon àpat, es la seva part del projecte.

BREWING!!!

L’impuls que ha propiciat el projecte Senglaris no es cap altre que el de fer cervesa entre uns quants amics. Per tant, l’absència d’una pressió econòmica destacable dona lloc a l’experimentació amb la recepta , amb el procés i el seu instrumental. Es pot dir que és aquesta una de les principals característiques de la primera experiència i provablement de les properes.

Aquesta es una petita explicació del procés d’elaboració de cervesa artesana que diumenge passat barem dur a terme a Collserola.

Ready!!!

Ja ho tenim,finalment ja som a la línia de sortida.

Hem complert el primer objectiu que no era un altre que, per una part, enllestir la restauració del molí i la seva transformació per tal d’adaptar-lo a les nostres necessitats, i per l’altre, obtenir i instal·lar els estris necessaris per a l’elaboració de cervesa. Aquesta darrera tasca, es la que ens ha portat més mals de cap, tot i que sembli mentida ja que hem hagut de fer molts invents amb el propòsit de que el pressupost no es disparés.

No son pocs els instruments necessaris i imprescindibles per a l’elaboració d’una micro cerveseria. El fermentador, les olles d’ebullició, maceració i per escalfar  l’aigua, les sondes de temperatura, els seus controladors, resistències per l’aigua i el most, el fogó per a fer-lo bullir, el serpentí per a refredar-lo, tubs, aixetes, materials aïllants…i tantes altres cosses que hem hagut d’anar obtenint a un preu i una qualitat òptima. Sincerament, quan un no te l’experiència en el que es proposa dur a terme, els pronòstics de temps,  les facilitats i dificultats son absolutament imprevisibles. Aquest dies fem un test general dels sistemes de control de temperatura, neteja de l’espai i material, apretem les juntes…

La primera Senglaris es realitzarà aquest diumenge i serà tipus “Hivern Ale”, una cervesa ideal per a l’hivern, especiada, aromàtica. Aquest es l’objectiu.

Diumenge 15 de gener del 2012, es el punt de partida de la cervesa Senglaris. L’inici del projecte va ser cap al mes de Juliol, allà va ser on va néixer realment Senglaris. En aquell moment els interessats en el projecte varem iniciar les obres i ens vàrem començar a instruir en un mon complex i sofisticat.

Produir un producte de qualitat està relacionat amb un gran nombre de factors, els quals estem començat a conèixer i controlar; per poder disfrutar de una bona cervesa, un del objectius del projecte.

Les següents imatges son les darreres on apareix l’equip en plena operació de muntatge, a partir de diumenge ens transformem en cervesers. Hi ha imatges que mereixen un comentari especial com la del desitjat filtre d’acer inoxidable amb perforacions de 3 mm, potetes…etc,( imatge superior ) un element imprescindible que ens ha fet anar de corcoll durant molt de temps.

En referéncia als membres de Senglaris que ensenyen les guardioles, mes conegudes com “huchillas”, les meves disculpes… aquestes fotos  també eren imprescindibles.

Be, qui dona el tret de sortida?…READY??….GOOOOOOO!!!!!

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

 

Colors

Un bon dia, després de l’habitual jornada de treball a l’antic molí del Coll d’en Gravat, al bell mig del parc natural de Collserola, vaig alçar la vista cap a l’obra en progrés, pel simple fet de veure orgullós com lluïa. La sorpresa va ser majúscula en observar aquell espectacle de colors pastel, en un primer instant d’un vermell pràcticament rosa pàlid i més tard, ja amb la càmera a la mà, taronja intens. En aquest instants fugaços però intensos es pot prendre consciència real d’on s’és i que és el que tenim entre les mans. Un projecte micro cerveser en un indret singular, ple de vida, farcit de matisos. Colors com els d’aquestes postes de sol, l’olor a romaní i a bolet, la humitat del bosc i del vent de marinada, la sequedat d’aquesta carena amb la seva nicorella i els pins esquinçats per la neu.

Molts cops penso que cal fer ben poques cosses a la vida per a gaudir, però cal aprendre quan, com i on s’han de fer.

Inauguració senglariana

Dissabte varem gaudir d’un dia especial. Celebràvem la finalització de les obres de rehabilitació del molí-micro cerveseria de Senglaris. La darrera producció de cervesa realitzada amb els antics estris d’en Joan ha servit per a posar un brillant punt i a part a les nostres produccions artesanes . Amb aquesta cervesa anomenada “6 p.m.” en homenatge a la Brewdog 5 a.m. Saint, ens hem adonat que mai s’hauria de consumir ni una gota abans de com a mínim 6 o 7 setmanes després de la seva elaboració, i que s’ha d’intentar esquivar l’impaciència per saber com ha quedat. Finalment i al cap de dos mesos de madurar a l’ampolla, creiem que aquesta proposta de Pale Ale força lupulada ens ha satisfet . Encara hem de decidir quin estil de cervesa iniciarà el camí de la micro cerveseria però hem pres nota d’una varietat molt habitual als Estats Units.




Referents

Imagen

Aquest cap de setmana hem sortit de ruta per les terres catalanes. El nostre destí era Sant Joan de Mediona, al bell mig del Penedès i no cercàvem vi precisament, no. Per a mi Ales Agullons era una molt bona marca de cerveses artesanes. En Miquel i en Joan me les van presentar una d’aquelles agradables tardes al 2d2dspuma i jo les vaig retenir al meu cap com una d’aquelles marques a tenir en compte a l’hora de triar una bona cervesa, com moltes d’altres. Doncs be, haig de dir que després de la nostre visita a la seva cerveseria ha variat substancialment la percepció que tenia d’aquest producte, a passat a ser un referent d’autenticitat, realisme i coherència. Moltes van ser les cosses que ens van sorprendre a casa d’en Carlos i la Montse i crec que ens va quedar clar el principal concepte que es pot extreure d’aquesta visita: el més important, per sobre de la cervesa i de qualsevol cossa es viure be, sense angoixes i pressions i fidel a la teva manera d’entendre el mon. Les Ales Agullons son una conseqüència directa d’aquesta filosofia.
Com diu en Carlos, ell no es el mestre cerveser d’Agullons ja que no és ningú per dir com es fan o es deixen de fer les cosses, i per tant, nosaltres no direm si les cerveses que elabora son millors o pitjors que d’altres. El que si que puc afirmar rotundament es que la il-lusió per fer la nostra Senglaris després de visitar el Penedès a crescut, ha estat una nova empenta. El que és més dubtós es si algun dia podrem nosaltres cuinar un pernil tant bé com ho va fer la Montse o si aconseguirem rebre a casa nostra a la gent d’una forma tant espontània i amable.
Gràcies Carlos, gràcies Montse, llarga vida a la feina ben feta!!!

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Stairway to heaven

A falta d'AutoCAD...Aquest es el disseny original de l'escala del nou molí.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A falta d’AutoCAD…aquest es el dibuix original de la nova escala del molí.

La primera fase del projecte Senglaris es a punt de finalitzar. Han estat quatre mesos intensos de reconstrucció d’un edifici amagat als boscos de Les Planes y que ven aviat iniciarà una nova vida. Com a qualsevol projecte auto finançat i auto produït els processos son laboriosos i molts cops més complicats del que en un primer moment es pensava. Tot ha estat construït a mida, adaptat a les exigències d’una edificació de dos metres quadrats de planta per set d’alçada. La darrera galeria de fotos del procés constructiu la dediquem a l’escala. Si recordeu com era l’escala original del molí ( fotografies al primer post ) comprendreu que el repte era força elevat ja que es tractava de poder fer-ne una que no desentones amb el nivell de l’escala de cargol feta malbé a causa de l’acció de l’aigua i els insectes. El disseny en aquesta ocasió es una conseqüéncia directa dels quatre metres de desnivell que havíem de salvar aprofitant al màxim el poc espai del que disposàvem. Es va optar per una escala de “pas japonès” ja que facilita l’accés als graons en aquest tipus d’escala tant inclinada. A més, l’hem dividit en dos seccions mòbils de forma que aprofitem l’espai que ocupa quan no s’utilitza.

A partir d’aquest instant toca pensar en el principal objectiu de Senglaris que es el de fer una bona cervesa…

El pase de diapositivas requiere JavaScript.