Ready!!!

Ja ho tenim,finalment ja som a la línia de sortida.

Hem complert el primer objectiu que no era un altre que, per una part, enllestir la restauració del molí i la seva transformació per tal d’adaptar-lo a les nostres necessitats, i per l’altre, obtenir i instal·lar els estris necessaris per a l’elaboració de cervesa. Aquesta darrera tasca, es la que ens ha portat més mals de cap, tot i que sembli mentida ja que hem hagut de fer molts invents amb el propòsit de que el pressupost no es disparés.

No son pocs els instruments necessaris i imprescindibles per a l’elaboració d’una micro cerveseria. El fermentador, les olles d’ebullició, maceració i per escalfar  l’aigua, les sondes de temperatura, els seus controladors, resistències per l’aigua i el most, el fogó per a fer-lo bullir, el serpentí per a refredar-lo, tubs, aixetes, materials aïllants…i tantes altres cosses que hem hagut d’anar obtenint a un preu i una qualitat òptima. Sincerament, quan un no te l’experiència en el que es proposa dur a terme, els pronòstics de temps,  les facilitats i dificultats son absolutament imprevisibles. Aquest dies fem un test general dels sistemes de control de temperatura, neteja de l’espai i material, apretem les juntes…

La primera Senglaris es realitzarà aquest diumenge i serà tipus “Hivern Ale”, una cervesa ideal per a l’hivern, especiada, aromàtica. Aquest es l’objectiu.

Diumenge 15 de gener del 2012, es el punt de partida de la cervesa Senglaris. L’inici del projecte va ser cap al mes de Juliol, allà va ser on va néixer realment Senglaris. En aquell moment els interessats en el projecte varem iniciar les obres i ens vàrem començar a instruir en un mon complex i sofisticat.

Produir un producte de qualitat està relacionat amb un gran nombre de factors, els quals estem començat a conèixer i controlar; per poder disfrutar de una bona cervesa, un del objectius del projecte.

Les següents imatges son les darreres on apareix l’equip en plena operació de muntatge, a partir de diumenge ens transformem en cervesers. Hi ha imatges que mereixen un comentari especial com la del desitjat filtre d’acer inoxidable amb perforacions de 3 mm, potetes…etc,( imatge superior ) un element imprescindible que ens ha fet anar de corcoll durant molt de temps.

En referéncia als membres de Senglaris que ensenyen les guardioles, mes conegudes com “huchillas”, les meves disculpes… aquestes fotos  també eren imprescindibles.

Be, qui dona el tret de sortida?…READY??….GOOOOOOO!!!!!

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

 

Anuncios

Colors

Un bon dia, després de l’habitual jornada de treball a l’antic molí del Coll d’en Gravat, al bell mig del parc natural de Collserola, vaig alçar la vista cap a l’obra en progrés, pel simple fet de veure orgullós com lluïa. La sorpresa va ser majúscula en observar aquell espectacle de colors pastel, en un primer instant d’un vermell pràcticament rosa pàlid i més tard, ja amb la càmera a la mà, taronja intens. En aquest instants fugaços però intensos es pot prendre consciència real d’on s’és i que és el que tenim entre les mans. Un projecte micro cerveser en un indret singular, ple de vida, farcit de matisos. Colors com els d’aquestes postes de sol, l’olor a romaní i a bolet, la humitat del bosc i del vent de marinada, la sequedat d’aquesta carena amb la seva nicorella i els pins esquinçats per la neu.

Molts cops penso que cal fer ben poques cosses a la vida per a gaudir, però cal aprendre quan, com i on s’han de fer.

Inauguració senglariana

Dissabte varem gaudir d’un dia especial. Celebràvem la finalització de les obres de rehabilitació del molí-micro cerveseria de Senglaris. La darrera producció de cervesa realitzada amb els antics estris d’en Joan ha servit per a posar un brillant punt i a part a les nostres produccions artesanes . Amb aquesta cervesa anomenada “6 p.m.” en homenatge a la Brewdog 5 a.m. Saint, ens hem adonat que mai s’hauria de consumir ni una gota abans de com a mínim 6 o 7 setmanes després de la seva elaboració, i que s’ha d’intentar esquivar l’impaciència per saber com ha quedat. Finalment i al cap de dos mesos de madurar a l’ampolla, creiem que aquesta proposta de Pale Ale força lupulada ens ha satisfet . Encara hem de decidir quin estil de cervesa iniciarà el camí de la micro cerveseria però hem pres nota d’una varietat molt habitual als Estats Units.




Referents

Imagen

Aquest cap de setmana hem sortit de ruta per les terres catalanes. El nostre destí era Sant Joan de Mediona, al bell mig del Penedès i no cercàvem vi precisament, no. Per a mi Ales Agullons era una molt bona marca de cerveses artesanes. En Miquel i en Joan me les van presentar una d’aquelles agradables tardes al 2d2dspuma i jo les vaig retenir al meu cap com una d’aquelles marques a tenir en compte a l’hora de triar una bona cervesa, com moltes d’altres. Doncs be, haig de dir que després de la nostre visita a la seva cerveseria ha variat substancialment la percepció que tenia d’aquest producte, a passat a ser un referent d’autenticitat, realisme i coherència. Moltes van ser les cosses que ens van sorprendre a casa d’en Carlos i la Montse i crec que ens va quedar clar el principal concepte que es pot extreure d’aquesta visita: el més important, per sobre de la cervesa i de qualsevol cossa es viure be, sense angoixes i pressions i fidel a la teva manera d’entendre el mon. Les Ales Agullons son una conseqüència directa d’aquesta filosofia.
Com diu en Carlos, ell no es el mestre cerveser d’Agullons ja que no és ningú per dir com es fan o es deixen de fer les cosses, i per tant, nosaltres no direm si les cerveses que elabora son millors o pitjors que d’altres. El que si que puc afirmar rotundament es que la il-lusió per fer la nostra Senglaris després de visitar el Penedès a crescut, ha estat una nova empenta. El que és més dubtós es si algun dia podrem nosaltres cuinar un pernil tant bé com ho va fer la Montse o si aconseguirem rebre a casa nostra a la gent d’una forma tant espontània i amable.
Gràcies Carlos, gràcies Montse, llarga vida a la feina ben feta!!!

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Stairway to heaven

A falta d'AutoCAD...Aquest es el disseny original de l'escala del nou molí.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A falta d’AutoCAD…aquest es el dibuix original de la nova escala del molí.

La primera fase del projecte Senglaris es a punt de finalitzar. Han estat quatre mesos intensos de reconstrucció d’un edifici amagat als boscos de Les Planes y que ven aviat iniciarà una nova vida. Com a qualsevol projecte auto finançat i auto produït els processos son laboriosos i molts cops més complicats del que en un primer moment es pensava. Tot ha estat construït a mida, adaptat a les exigències d’una edificació de dos metres quadrats de planta per set d’alçada. La darrera galeria de fotos del procés constructiu la dediquem a l’escala. Si recordeu com era l’escala original del molí ( fotografies al primer post ) comprendreu que el repte era força elevat ja que es tractava de poder fer-ne una que no desentones amb el nivell de l’escala de cargol feta malbé a causa de l’acció de l’aigua i els insectes. El disseny en aquesta ocasió es una conseqüéncia directa dels quatre metres de desnivell que havíem de salvar aprofitant al màxim el poc espai del que disposàvem. Es va optar per una escala de “pas japonès” ja que facilita l’accés als graons en aquest tipus d’escala tant inclinada. A més, l’hem dividit en dos seccions mòbils de forma que aprofitem l’espai que ocupa quan no s’utilitza.

A partir d’aquest instant toca pensar en el principal objectiu de Senglaris que es el de fer una bona cervesa…

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

Alquímia cervesera

El nostre sempre ha estat un país de vins, amb molt poca tradició cervesera, i això que pot ser considerat per a molts un problema ho agafem pel cantó positiu: som lliures, no estem encorsetats per haver de fer una “cervesa tradicional autèntica catalana” ni res per l’estil, ja que no existeix tal cosa. Els alemanys van decretar el 1516 la “Llei de la puresa” de la cervesa (Reinheitsgebot), que establia que la  cervesa només es podia elaborar a partir de tres ingredients: aigua, ordi i llúpol. Si tothom l’hagués respectat no existirien les cerveses de blat!

Nosaltres partim doncs de la poca tradició cervesera catalana que es va iniciar fa pocs anys i ens deixem influenciar per les cerveses d’arreu que més ens agraden, al cap i a la fi vivim en un mon cada cop més global…
El que més costa de fer cervesa és decidir quina cervesa vols fer, i a més aconseguir que el resultat sigui el que esperaves. Si comencem per la 6 PM Senglaris, és simplement com a homenatge a la que ens sembla una gran cervesa, la 5AM Saint de Brewdog, i la utilitzem com a inspiració. No utilitzem ni la mateixa combinació de maltes ni els mateixos llúpols, però busquem aconseguir el color àmbar i el aroma afruitat i gust intens i característic d’aquesta cervesa.
BrewPal

6PM Senglaris a BrewPal

Les formules les anem enregistrant amb l’aplicació BrewPal per a iPhone, i un cop passin la “homologació Senglaris” (és a dir, ens agradin!) les publicarem perquè qui vulgui pugui intentar reproduir la cervesa, és a dir, les nostres fórmules seran “Open Source”.Si algú s’anima a fer aportacions endavant!
La cervesa en aquests moments està fermentant i demà li afegirem llúpols per fer el Dry Hop i donar-li més aroma…. passarà la “homologació Senglaris”??? en unes setmanes ho sabrem.