AGULLONS

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

El diumenge 8 d’abril vam anar novament a Sant Joan de Mediona a visitar a la Montse i en Carlos de Ales Agullons. Era evident que la primera visita a la masia Agullons ens havia deixat un bon regust de boca, mai millor dit. Aquell cop Senglaris es trobava en la finalització de la primera part d’aquesta història, encara no havíem fet ni un litre de cervesa i estàvem centrats en aconseguir les darreres peces de la micro cerveseria, finalitzar l’obra de rehabilitació de l’edifici i començar a aprendre tot allò que calia per iniciar la segona etapa, convertir-nos en artesans cervesers.

sembla ser  que amb aquestes dues visites s’ha produït el mateix efecte, una mena de càrrega de bateries. L’experiència de compartir una jornada amb algú que es troba immers de ple en un mon on nosaltres tot just hi acabem de fer les primeres passes, et fa pensar en moltes cosses però al final la conclusió sempre es la mateixa: simplicitat i autenticitat, viure i gaudir, i per sobre de tot, qualsevol cosa que es vulgui fer a la vida, sigui fer cervesa o un menjar per a quinze persones, sempre amb humilitat i honestedat.

I d’aquesta manera va transcorre novament el dia al Penedès, amb Senglarians i Caçadors de Cerveses i alguna cara nova respecte a l’anterior visita. Per aquest motiu, en Carlos ens va tornar a fer una explicació del funcionament de la seva cerveseria, just després de fer una pinta de l’excel·lent Pale Ale Bruno.

Aquesta vegada les seves explicacions tenien per a nosaltres molt més d’interès, va ser com una reafirmació de tot allò que hem anat desenvolupant amb el molí, els diferents processos, els errors i els encerts.

Del dinar no es pot dir res més que bones paraules. Avui en dia inclús es pot fer un pel estrany sentir-se tant a just i ser tractat amb tanta generositat.

En definitiva, la segona visita a Agullons ens ha servit per a repassar els apunts. La lliçó l’haurem d’anar aprenent amb les sessions pràctiques, amb l’empirisme de la producció però de tant en tant una dosi de saviesa i experiència no està pas gens malament. Gràcies Carlos, gràcies Montse.


Senglars no se si en tenen molts per aquestes terres…aquesta va ser la visita d’última hora.

Ready!!!

Ja ho tenim,finalment ja som a la línia de sortida.

Hem complert el primer objectiu que no era un altre que, per una part, enllestir la restauració del molí i la seva transformació per tal d’adaptar-lo a les nostres necessitats, i per l’altre, obtenir i instal·lar els estris necessaris per a l’elaboració de cervesa. Aquesta darrera tasca, es la que ens ha portat més mals de cap, tot i que sembli mentida ja que hem hagut de fer molts invents amb el propòsit de que el pressupost no es disparés.

No son pocs els instruments necessaris i imprescindibles per a l’elaboració d’una micro cerveseria. El fermentador, les olles d’ebullició, maceració i per escalfar  l’aigua, les sondes de temperatura, els seus controladors, resistències per l’aigua i el most, el fogó per a fer-lo bullir, el serpentí per a refredar-lo, tubs, aixetes, materials aïllants…i tantes altres cosses que hem hagut d’anar obtenint a un preu i una qualitat òptima. Sincerament, quan un no te l’experiència en el que es proposa dur a terme, els pronòstics de temps,  les facilitats i dificultats son absolutament imprevisibles. Aquest dies fem un test general dels sistemes de control de temperatura, neteja de l’espai i material, apretem les juntes…

La primera Senglaris es realitzarà aquest diumenge i serà tipus “Hivern Ale”, una cervesa ideal per a l’hivern, especiada, aromàtica. Aquest es l’objectiu.

Diumenge 15 de gener del 2012, es el punt de partida de la cervesa Senglaris. L’inici del projecte va ser cap al mes de Juliol, allà va ser on va néixer realment Senglaris. En aquell moment els interessats en el projecte varem iniciar les obres i ens vàrem començar a instruir en un mon complex i sofisticat.

Produir un producte de qualitat està relacionat amb un gran nombre de factors, els quals estem començat a conèixer i controlar; per poder disfrutar de una bona cervesa, un del objectius del projecte.

Les següents imatges son les darreres on apareix l’equip en plena operació de muntatge, a partir de diumenge ens transformem en cervesers. Hi ha imatges que mereixen un comentari especial com la del desitjat filtre d’acer inoxidable amb perforacions de 3 mm, potetes…etc,( imatge superior ) un element imprescindible que ens ha fet anar de corcoll durant molt de temps.

En referéncia als membres de Senglaris que ensenyen les guardioles, mes conegudes com “huchillas”, les meves disculpes… aquestes fotos  també eren imprescindibles.

Be, qui dona el tret de sortida?…READY??….GOOOOOOO!!!!!

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

 

Referents

Imagen

Aquest cap de setmana hem sortit de ruta per les terres catalanes. El nostre destí era Sant Joan de Mediona, al bell mig del Penedès i no cercàvem vi precisament, no. Per a mi Ales Agullons era una molt bona marca de cerveses artesanes. En Miquel i en Joan me les van presentar una d’aquelles agradables tardes al 2d2dspuma i jo les vaig retenir al meu cap com una d’aquelles marques a tenir en compte a l’hora de triar una bona cervesa, com moltes d’altres. Doncs be, haig de dir que després de la nostre visita a la seva cerveseria ha variat substancialment la percepció que tenia d’aquest producte, a passat a ser un referent d’autenticitat, realisme i coherència. Moltes van ser les cosses que ens van sorprendre a casa d’en Carlos i la Montse i crec que ens va quedar clar el principal concepte que es pot extreure d’aquesta visita: el més important, per sobre de la cervesa i de qualsevol cossa es viure be, sense angoixes i pressions i fidel a la teva manera d’entendre el mon. Les Ales Agullons son una conseqüència directa d’aquesta filosofia.
Com diu en Carlos, ell no es el mestre cerveser d’Agullons ja que no és ningú per dir com es fan o es deixen de fer les cosses, i per tant, nosaltres no direm si les cerveses que elabora son millors o pitjors que d’altres. El que si que puc afirmar rotundament es que la il-lusió per fer la nostra Senglaris després de visitar el Penedès a crescut, ha estat una nova empenta. El que és més dubtós es si algun dia podrem nosaltres cuinar un pernil tant bé com ho va fer la Montse o si aconseguirem rebre a casa nostra a la gent d’una forma tant espontània i amable.
Gràcies Carlos, gràcies Montse, llarga vida a la feina ben feta!!!

El pase de diapositivas requiere JavaScript.