AGULLONS

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

El diumenge 8 d’abril vam anar novament a Sant Joan de Mediona a visitar a la Montse i en Carlos de Ales Agullons. Era evident que la primera visita a la masia Agullons ens havia deixat un bon regust de boca, mai millor dit. Aquell cop Senglaris es trobava en la finalització de la primera part d’aquesta història, encara no havíem fet ni un litre de cervesa i estàvem centrats en aconseguir les darreres peces de la micro cerveseria, finalitzar l’obra de rehabilitació de l’edifici i començar a aprendre tot allò que calia per iniciar la segona etapa, convertir-nos en artesans cervesers.

sembla ser  que amb aquestes dues visites s’ha produït el mateix efecte, una mena de càrrega de bateries. L’experiència de compartir una jornada amb algú que es troba immers de ple en un mon on nosaltres tot just hi acabem de fer les primeres passes, et fa pensar en moltes cosses però al final la conclusió sempre es la mateixa: simplicitat i autenticitat, viure i gaudir, i per sobre de tot, qualsevol cosa que es vulgui fer a la vida, sigui fer cervesa o un menjar per a quinze persones, sempre amb humilitat i honestedat.

I d’aquesta manera va transcorre novament el dia al Penedès, amb Senglarians i Caçadors de Cerveses i alguna cara nova respecte a l’anterior visita. Per aquest motiu, en Carlos ens va tornar a fer una explicació del funcionament de la seva cerveseria, just després de fer una pinta de l’excel·lent Pale Ale Bruno.

Aquesta vegada les seves explicacions tenien per a nosaltres molt més d’interès, va ser com una reafirmació de tot allò que hem anat desenvolupant amb el molí, els diferents processos, els errors i els encerts.

Del dinar no es pot dir res més que bones paraules. Avui en dia inclús es pot fer un pel estrany sentir-se tant a just i ser tractat amb tanta generositat.

En definitiva, la segona visita a Agullons ens ha servit per a repassar els apunts. La lliçó l’haurem d’anar aprenent amb les sessions pràctiques, amb l’empirisme de la producció però de tant en tant una dosi de saviesa i experiència no està pas gens malament. Gràcies Carlos, gràcies Montse.


Senglars no se si en tenen molts per aquestes terres…aquesta va ser la visita d’última hora.

Anuncios