Tan sols en aquest instants del dia s’hi pot estar bé al molí, i no pas per fer cervesa sinó per seure tranquil·lament i gaudir-ne d’una, que per alguna cosa la fem.
Sense cap mena de dubte, preferim el fred. Fins ara sempre havia pensat que era millor una bona onada de calor estiuenca que un d’aquests “trens siberians” de l’hivern. Bé doncs, aquest es el primer estiu a la brewery i definitivament hem desistit. Ens hem adonat que és menys complicat mantenir la temperatura a tot el procés, amb els medis dels que disposem, a l’hivern quan baixa la temperatura que amb aquesta calor extrema que estem patint darrerament.
Al Setembre, sempre i quant ens ho permeti el termòmetre reprendrem la producció de Senglaris presumiblement amb l’objectiu de repetir i perfeccionar la darrera recepta que el nostre druide es va treure de la màniga: la IRA (Indian Red Ale).
En aquests darrers mesos abans de la parada estiuenca, ens havíem anat apropant poc a poc a l’estil de cervesa que hem anat consensuant com el preferit per als 6 membres del grup, una cervesa a mig camí del que seria una Ambar Ale i una IPA, es a dir, aromàtica, amb un bon cos, to ambar, i amb un toc final amarg però sense a arribar a ser una IPA.
Part de l’equip, podríem dir que el sector “Beer Hunter“, ( Caçadors de Cerveses pels que no ho sabeu es una plana del Facebook on 4 companys hi van realitzant recomanacions del mon cerveser, cates, locals, festivals, etc.) es troben als Estats Units. A part de fer el guiri i tastar les cerveses locals, el seu objectiu es tornar amb un intercanviador de plaques, instrument que ens ajudarà a refredar el most després de l’ebullició, la qual cosa esperem que ens ajudi a solucionar els problemes que hem estat patint fins ara amb el sistema emprat. Amb el serpentí de coure mai hem pogut trigar menys d’una hora fins a poder abocar el most a uns 22ºC al fermentador.
A l’estiu, la birra…per beure-la ven fresqueta!!
El molí de Senglaris 