Després d’aquest llarg estiu amb el que hem aprés perquè els que s’hi dediquen ens avisaven de les dificultats a les que s’havia de fer front en aquestes dates, Senglaris s’ha posat novament a fer cervesa. El punt i seguit s’inicia amb molts propòsits a curt termini i un horitzó ben definit. La principal idea és cada dia més clara i convincent per a tots, perfeccionar la nostre millor recepta fins al dia d’avui, la cervesa que més ens ha satisfet: la Single Hop Cascade. Una mono varietat de llúpol Cascade amb la que hem aconseguit el millor equilibri en tots els aspectes que ens atrauen d’una bona cervesa.
El procés d’elaboració però requeria d’alguns retocs prou importants i que esperem que ens apropin a aquesta desitjada millora.
En primer lloc es tractava d’aconseguir deixar de banda d’una vegada per totes l’insuficient (per no dir deficient) serpentí de coure que hem estat usant per al procés de refredat del most, un cop ha finalitzat l’ebullició i abans d’emprendre el camí del fermentador. Fins ara hem invertit una mitja d’una hora i quart aproximadament, sempre depenent de la temperatura de l’aigua i inclús de la temperatura ambient, i mitja hora més per baixar el líquid al fermentador.
Amb la parada estiuenca, durant les vacances, alguns senglaristes van viatjar als EEUU i aprofitant la vinentesa ( o qui sap si a la inversa…) van adquirir un refredador de plaques minúscul anomenat….THERMINATORRRRR!!
Be doncs, ja hem pogut provar la nova joguina del molí, ja hem pogut sortir de dubtes. Amb la primera producció cervesera de la temporada hem posat en marxa el nou sistema de refredat del most. Aconsellats pels mestres de la gran cervesa de Molins de Rei, la Zulogaarden, molt ben aconsellats, hem aconseguit refredar els prop de 120 litres de most de 100 graus a 22 en aproximadament 25 minuts i sense necessitat de perdre aquella mitja horeta de més per baixar-lo ja que amb aquest nou mètode el most passa pel refredador on dissipa la temperatura cap a l’aigua que hi circula a mida que va baixant per gravetat cap al fermentador. Conclusió: un èxit rotund.
Encara desconeixem fins a quin punt pot arribar a afectar a la cervesa aquest avens tècnic però ens ha facilitat la feina d’una forma substancial, temps invertit, esforç en netejar tot l’instrumental, litres d’aigua invertits per a refredar…
Gràcies companys de Zulogaarden, gràcies Therminator!!
El molí de Senglaris 